Words to tell of ourselves. The intimate relationship between language and feminism

Authors

  • Eulàlia Lledó Cunill Escritora - España

DOI:

https://doi.org/10.18002/cg.i20.8675

Keywords:

language, inclusive language, voluntary action on language, new ways of making women visible

Abstract

The article reviews paths taken by inclusive language over the last fifty years and the new possibilities it offers to make women and their achievements visible in a freer language. It presents a series of voluntary actions on language, some prior to the last fifty years. Using some examples, it attempts to show, on the one hand, the complexity of the relationships between language and other initially distant aspects of reality. On the other hand, some converging and shaping ideological parameters also must be taken into account. It approaches the actions of some academic and political institutions, both in favor and against. It concludes with examples of new ways to tell of ourselves.

Downloads

Download data is not yet available.

Métricas alternativas

Author Biography

Eulàlia Lledó Cunill, Escritora - España

PhD in Romance Philology from the University of Barcelona (2000). Retired secondary school teacher. She combines her profession and her passions by dedicating herself to researching sexist and androcentric biases in language and literature, as well as coeducation. She is the author of numerous books and publications. Regarding language, she has worked on discourse analysis of dictionaries, the press (especially on abuse), workplace language, administrative language, language used in trades and professions, health, and sports. She has written several guides on inclusive language. She collaborated on the revision of the Dictionary of the Spanish Language of the Royal Academy and the General Dictionary of the Catalan Language of the Institute of Catalan Studies.

References

Anon (2007). “Habemus lideresa”. En: Canarias7, 7 de noviembre. Disponible en: https://www.canarias7.es/hemeroteca/habemus_lideresa-FFCSN71613 [04/02/2025].

Anon (2008). “La esperanza no es verde”. En: El País, 3 de julio. Disponible en: https://elpais.com/diario/2008/07/03/opinion/1215036003_850215.html [04/02/2025].

Anon (2024). “Fino a 5mila euro di multa per chi scrive ‘sindaca’: la proposta di legge della Lega per abolire l’uso del femminile negli atti pubblici”. En: il Fatto Quotidiano, 21 de julio. Disponible en: https://www.ilfattoquotidiano.it/2024/07/21/fino-a-5mila-euro-di-multa-per-chi-scrive-sindaca-la-proposta-di-legge-della-lega-per-abolire-luso-del-femminile-negli-atti-pubblici/7631479/ [04/02/2025].

Busquet, Joan (2008). “Las monsergas de Aído”. En: El Periódico, 13 de junio. Disponible en: https://www.almendron.com/tribuna/las-monsergas-de-aido/ [04/02/2025].

Cabrera Catanesi, Santiago (2021). “PP y Vox aprueban multar a quien use el lenguaje inclusivo en la Administración de Murcia”. En: El Diario, 10 de noviembre. Disponible en: https://www.eldiario.es/murcia/politica/pp-vox-sacan-adelante-mocion-sancionar-lenguaje-inclusivo-administracion-murciana_1_8476375.html [04/02/2025].

Campoamor, Clara (1981). El voto femenino y yo. Mi pecado mortal. Barcelona: laSal.

Constenla, Tereixa (2008). “El lenguaje es sexista. ¿Hay que forzar el cambio?”. En: El País, 14 de junio. Disponible en: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/lenguaje/sexista/Hay/forzar/cambio/elpepisoc/20080614elpepisoc_1/Tes [04/02/2025].

Coderch, Pablo Salvador (2020). “Dos tipus de ciutat”. A: La Vanguardia, 13 d’octubre. Disponible a: https://cat.elpais.com/cat/2020/10/13/opinion/1602589498_633972.html [05/02/2025].

Constenla, Tereixa (2008). “El lenguaje es sexista. ¿Hay que forzar el cambio?”. A: El País, 14 de juny. Disponible a: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/lenguaje/sexista/Hay/forzar/cambio/elpepisoc/20080614elpepisoc_1/Tes [04/02/2025].

Constitución de la República Bolivariana de Venezuela (2020). Disponible en: https://venezuela.justia.com/federales/constitucion-de-la-republica-bolivariana-de-venezuela/ [04/02/2025].

EFE (2000). “Celebra 80 años con un salto en paracaídas”. En: El País, 13 de diciembre de 2000. Disponible en: https://elpais.com/diario/2000/12/13/agenda/976662004_850215.html [04/03/2025].

Forcada, Daniel (2008). “Aído se siente maltratada por la prensa y Chaves llama machistas a quienes la critican”. En: El Confidencial, 11 de junio. Disponible en: https://www.elconfidencial.com/espana/2008-06-11/aido-se-siente-maltratada-por-la-prensa-y-chaves-llama-machistas-a-quienes-la-critican_201201/ [04/02/2025].

Gaceta de Madrid (1931). “Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. Reales Órdenes Núm. 53”. En: Gaceta de Madrid, (15), 15 de enero. Disponible en: https://www.boe.es/diario_gazeta/comun/pdf.php?p=1931/01/15/pdfs/GMD-1931-15.pdf [14/03/2025].

Galindo, Jorge (2020). “Coronavirus: Una pandemia sin techo”. En: El País, 17 de septiembre. Disponible en: https://elpais.com/opinion/2020-09-16/una-pandemia-sin-techo.htm [04/02/2025].

Ibarz, Joaquim (2008). “En América no hay miembras”. En: La Vanguardia, 13 de junio. Disponible en: https://blogs.lavanguardia.com/america-latina/en-america-no-hay-miembras/ [04/02/2025].

Juliá, Santos (2015). “Del desprecio al experimento”. En: El País, 12 de abril. Disponible en: https://www.almendron.com/tribuna/del-desprecio-al-experimento/ [04/02/2025].

Klaich, Dolores (1974). Woman Plus Woman. Attitudes Toward Lesbianism. Nueva York: Simon & Schuster.

Ley Para La Promoción y uso del Lenguaje con Enfoque de Genero (2021). Disponible en: https://www.asambleanacional.gob.ve/leyes/sancionadas/ley-para-la-promocion-y-uso-del-lenguaje-con-enfoque-de-genero [04/02/2025].

Lledó, Calero (Coord.) y Forgas (2004). De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE. Madrid: Instituto de la Mujer. Disponible en: https://www.eulalialledo.cat/wp-content/uploads/2017/02/2004DeMujeresyDiccionariosEvolucionFemenino.pdf [04/02/2025].

Lledó, Eulàlia (2009). De lengua, diferencia y contexto. Pamplona: Gobierno de Navarra Departamento de Educación. Disponible en: https://www.eulalialledo.cat/wp-content/uploads/2017/02/De-lengua-diferencia-y-contexto1.pdf: [04/02/2025]

Lledó, Eulàlia (2000). De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris. Tesis doctoral. Departament de Filologia Romànica. Universitat de Barcelona. Disponible en: https://www.eulalialledo.cat/wp-content/uploads/2021/12/ELC_TESIpenjadaTDX.pdf [04/02/2025].

Moore, Marianne (2010). Poesía completa. Barcelona: Lumen.

Moreno, Juanma (2007). “Esperanza Aguirre presume de que en el PP la consideran ‘lideresa nacional’”. En: Público, 8 de noviembre. Disponible en: https://www.publico.es/espana/esperanza-aguirre-presume-pp-consideran.html [04/02/2025].

Novell i Clausells, Rosa (2005). “Desde la actriz / directora. La inmovilidad móvil”. En: La Vanguardia, Culturas, 229, 8 de noviembre.

Pérez Ramírez, Pilar (2010). “Los Bill Gates españoles”. En: Capital, 20 de enero.

Redacción (2008). “El PSC llevará a la ejecutiva del lunes su apoyo a los presupuestos”. En: La Vanguardia, 12 de diciembre.

Plaza, Carme (1985a). “La llengua i les dones”. A: Escola Catalana, 214.

Plaza, Carme (1985b). “La llengua i les dones, la llengua de les dones 1”. A: Escola Catalana, 212.

Redacció (2016). “Esperanza Aguirre, una referencia”. A: La Vanguardia, 14 de febrer.

Redacció (2008). “El PSC llevará a la ejecutiva del lunes su apoyo a los presupuestos”. A: La Vanguardia, 12 de desembre.

Sabatini, Alma (1987). Il sessismo nella lingua italiana. Roma: Commissione nazionale per la realizzazione della parità tra uomo e donna.

Secció Filològica de l’IEC (2023). “El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística”. Disponible a: https://sf.iec.cat/wp-content/uploads/2024/07/El-llenguatge-inclusiu.pdf [09/02/2025].

Sheinbaum Pardo, Claudia (2024). “Mensaje de Claudia Sheinbaum Pardo tras rendir protesta como Presidenta de México”. Vídeo publicado por la Cámara de los Diputados. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=L5LoRfpHMfI [09/05/2025].

Stein, Gertrude (1922). “Miss Furr and Miss Skeene”. Disponible en: https://webpages.scu.edu/ftp/lgarber/courses/eng67F10texts/MissFurr.pdf [09/02/2025].

Suardiaz, Deloa Esther (2002). El sexismo en la lengua española. Zaragoza: Pórtico.

Toledo, Lourdes (2008). “Entrevista a Alice Sebold”. A: L’illa, 48, primavera.

Torres, Maruja (1995). “Alta en nicotina: Topar con la iglesia”. En: El País, Suplemento semanal, 5 de marzo, número 211, Ano XX, Tercera Época, p. 6.

Published

2025-06-28

How to Cite

Lledó Cunill, E. (2025) “Words to tell of ourselves. The intimate relationship between language and feminism”, Cuestiones de género: de la igualdad y la diferencia, (20), pp. 45–83. doi: 10.18002/cg.i20.8675.